El problema de qualsevulla societat és el poder de manar, els alts càrrecs, els qui porten les rendes del país i l’ànsia de poder. Sofistes, enganyosos, entabanadors i manipuladors del llenguatge, els polítics actuals són el virus que fa emmalaltir al poble. S’alimenten de les nostres il·lusions, dels nostres desitjos, d’allò que amb tant d’esforç hem creat i que és tan fàcilment destructible. Busquen i utilitzen les paraules adients per atraure a la major part de la població representant uns ideals que semblen ja oblidats.
Si bé és cert que al nostre món tot canvia i està en continua evolució, la política és tan o més metafísica que en els seus orígens grecs. Vénen amb un sac foradat de promeses que ni tan sols arriben a rascar i aquella pols que rau al final d’aquest sac representa l’últim intent d’un govern per triomfar en unes noves eleccions. Anar en contra del govern quan tot va malament, exaltar uns ideals favorables al poble, indicar problemes i proposar solucions, en això es basa la política actual. L’objectiu és convèncer el poble amb eslògans cridaners, cartells bufons i anuncis impactants per aconseguir tornar al més alt i, un cop allà, imposar les seves normes posant excuses per cada error comès o cada promesa incomplerta. És el temut Poder pel Poder.
Veritablement és això el que volem pel nostre país? Com ens pot guiar algú que amb prou feines sap discursejar sol, que necessita ajuda per persuadir pel poble? No, és una despesa completament innecessària. La societat actual no ho necessita. Amb una sola persona, bona, del poble i amb ganes d’ajudar en tindríem prou, evidentment acompanyada de persones per baix i persones per dalt. No cal que duri un temps determinat, sempre que el poble així ho vulgui. Tot i així, com menys temps millor, no fos cas que s’emborratxés de poder.
Friedrich Nietzsche, filòsof alemany, escrigué una vegada: “L’ésser humà és quelcom que ha de ser superat. (...) Voleu ser vosaltres el reflux d’una gran marea, i retrocedir a l’animal més que superar a l’home?” I és possible superar a l’home enganyant, exaltant uns ideals que tan aviat són blancs i negres? No, aquell que mana ha de saber de la vida, ha d’haver viscut al poble, rodejat del poble, dins del poble. Ha d’entendre els problemes de tothom i els de ningú. Ha de voler que tothom el qui formi part del poble visqui honrada i lliurement, apartant l’avarícia i el consumisme, l’afany al capital. No ha de voler ser el millor, sinó el mestre dels millors. Perquè quan un és a dalt de tot, no s’hi ha de quedar i acomodar-s’hi, sinó que ha de saber baixar per ajudar a la resta del món a arribar a dalt de tot i a ensenyar-los-hi que no sempre el que està a dalt de tot ha de residir allà mateix.
EX URBE ET URBE
