En l’Estat Ideal, els mínims polítics serien necessaris, petites rates mandroses que roseguen les reserves econòmiques del nostre país, amb els salaris equivalents al del treballador del carrer, és més, s’haurien de exaltar especialment els polítics que, a part de la política, tinguin estudis o experiència suficient per desenvolupar una altra feina a part d’aquesta, doncs l’esforç requerit és força reduït per la recompensa donada. L’Estat no absorbiria, com un remolí viciós i ambiciós, els diners de la població a través d’impostos i, enlloc d’això, es votaria en unes corts públiques, escollides a l’atzar entre tota la població sense distinció cada X temps, cada decisió a fi d’aconseguir uns objectius justos i equilibrats.
Caldria, per pal·liar la manca d’impostos estatals, que cada negoci rendible, a partir d’un número X de beneficis, tingués un fons econòmic depenent de la quantitat de diners generats per tal negoci. A partir dels fons econòmics de cada empresa, l’Estat, podria subvencionar les necessitats econòmiques del país i les millores aprovades pel poble. Exemptes d’impostos, tota persona haurà de ser escolaritzada, com a mínim, fins als 16 anys i, a partir d’aquí, es veurà obligada a escollir treballar o seguir estudiant. Per això, l’Estat habilitaria organismes públics encarregats de col·locar els joves en llocs de treball adequats a les seves capacitats sempre intentant fer-los arribar el més amunt possible. Tanmateix, les dones i/o homes es podran mantenir exempts un parell de mesos de l’obligació laboral quan tinguin fills en edat de no ser escolaritzats encara i no tinguin cap lloc on deixar-los.
Contrari al mer entreteniment, s’hauria de fomentar per sobre de tot el coneixement i totes les seves arts. Per això, aquest hauria d’ésser a l’abast de tot el poble sense distincions. És per això que tot aquell sense estudis hauria de poder accedir sense cap impediment al coneixement teòric(estudis) o a l’adquisició d’experiència pràctica(feina d’aprenent/becari). Exaltant aquests valors aconseguiríem una població perfectament preparada intel·lectualment per afrontar els nous reptes que representa el continu desenvolupament de noves tecnologies i tècniques del món modern. Així, el país representaria una potencia creixent i competent per dur a terme el bon desenvolupament dels respectius departaments d’I+D de les empreses nacionals assolint així l’estat desitjat. Un estat competent internacionalment, una potencia moderna i creixent i un país amb feina i beneficis suficients amb un índex de corrupció ínfim.
