Llibertat d'expressió?

Avui, dia 27 de maig de 2011, ha quedat concluida la demostració de l'existència o no de democràcia a Espanya, concretament a Catalunya. En declaracions als "Matins" de TV3, el portaveu convergent de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, ha declarat finalitzada la llibertat d'expressió del nostre país. Segons ell mateix, l'acció policial del dia d'avui vers el grup d'indignats de la Plaça de Catalunya de Barcelona "no ha estat estrictament un desallotjament". Només cal veure'n les imatges esgarrifoses que s'hi ha vist per refutar aquestes declaracions: persones agafades violentament pel coll i la samarreta, gent sagnant, més de 50 ferits lleus per les càrregues policials... I això no és un desallotjament en tota regla?

El govern(cràcia), que és escollit pel poble(demos), ara arremet contra aquell a qui ha de protegir, un poble que es manifesta pacíficament i passivament ben al contrari que el govern, que, amb l'excusa de netejar la Plaça per la possible celebració de la Champions pel Barça, carrega violentament contra els manifestants impedint l'aplicació de la llibertat d'expressió.

Així doncs, veiem que el govern, a qui s'ha escollit per la seva paraula, no sap aplicar la seva pròpia virtud al poble, fet que exemplifica la seva ineptitud per governar a un poble indignat que exigeix poder opinar activa i/o passivament vers la política duta a terme a la seva pàtria, la seva llar.

Tot i la fugida de la policia, el "desallotjament" sembla haver tingut èxit i se'ls ha près tot el material als acampats de Plaça Catalunya i retingut fins dilluns. Tot i això, i com ja era evident, el poble, indefens vers les porres i les pistoles de pilotes de goma, es quedarà al mateix emplaçament fent cas omís de les advertències armades de les forces de "l'ordre". La resistència pacífica continuarà fins que el país recuperi la seva força i venci els intents del govern per vèncer amb mà dura al seu poble i intenti, finalment, l'art del diàleg per arribar a un acord.

Des de la meva humil posició, m'agradaria solidaritzar-me amb aquest moviment de protesta que tan necessari era al nostre país.

Poble? Govern? Hi ha alguna diferència?

Des de temps immemorials, el govern del poble ha estat un plaer reservat per pocs. Començant per la monarquia, tot poble ha necessitat d'un o un conjunt de gent que prengui les decisions que ells no es veuen capaços de prendre. Qualsevol tipus de govern: monarquia, aristocràcia, república i fins i tot la democràcia es sostenen en un poble, treballador i complidor, i un govern, més o menys nombrós, que rep la paga del poble per fer una feina que qualsevol de nosaltres seria capaç de fer.

Des de l'antiga Grècia, una espècie de raça de treballador s'ha anat estenent arribant fins al nostre temps. En el seu temps s'anomenaven sofistes, considerats filòsofs, que defensaven la relativitat de la veritat i l'ús de la mentida "piadosa" amb el fi de convèncer. Actualment, una nova raça entrenada per parlar sense nusos sobre problemes, solucions i sobre els gustos del poble, i per prometre coses que mai es sap quan arribaran a fets, ha arribat a la nostra societat: els polítics.

A més, el poble pensa que alguna opció o cap és la vàlida, dóna el seu vot cada cert temps i reemprèn la seva vida com si res. I això s'anomena democràcia? Un país que està en una crisi econòmica sense solució només sap votar, o no, a partits perquè facin la feina per a ells? Qui són ells per decidir per nosaltres i què tenen de diferent? Iniciativa, són persones que han vist un camí de roses involucrant-se en política i, en guanyar, veuen el seu somni paradisíac convertit realitat. Perquè no podem fer el mateix? No som tots iguals? No som tots humans, i per tant pensem, raonem, triem i creiem segons la nostra pròpia opinió? Hem de deixar que ens convencin, que ens embauquin?

M'agrada començar aquest bloc amb un text tal com aquest. Tan de bo algú amb més mitjans que la meva persona pugui entrar amb contacte amb ell i pugui reaccionar activament en aquesta societat involutiva. Prometo escriure com a molt mensualment, però intentaré que sigui setmanalment. Encantat de ser aquí, entre el poble.